1.
locució
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma particular de llenguatge. Manera d'expressar-se. Una locució viciosa. Té una locució defectuosa. Grup de mots que té el valor semàntic o sintàctic d'un sol mot. Locució nominal, verbal, adverbial, conjuntiva, prepositiva. [...]
|
2.
embarbussadament
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Amb locució embarbussada. [...]
|
3.
enxampurradament
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Amb locució enxampurrada. [...]
|
4.
locutiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a la locució, a la manera de produir un enunciat significatiu. Acte de parla locutiu. Component locutiu d'un acte de parla. [...]
|
5.
enxampurrat -ada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que mostra barreja de llengües. Locució enxampurrada. [...]
|
6.
idiotisme 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Construcció o locució peculiar d'una llengua. [...]
|
7.
dessobre
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sobre, usat principalment en la locució al dessobre. [...]
|
8.
dessota
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sota, davall, usat principalment en la locució al dessota. [...]
|
9.
embarbussat -ada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que mostra embarbussament. Un mal orador, de locució embarbussada. [...]
embarbussat -ada
adj. [LC] Que mostra embarbussament. Un mal orador, de locució embarbussada. |
10.
impur -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No pur materialment o moralment. Una substància impura. Una locució impura. Un sentiment impur. [...]
|